"Algú es dedica a penjar quadres pels carrers del centre de Sabadell". Usualment, tal com les normes de redacció periodística indiquen, aquest no seria un titular apropiat ja que l'"algú" desmereix tota atenció mediàtica per marginal i poca cosa. Però aquest article hi posa l'èmfasi, en l'algú o en la seva feina.Algú es dedica a penjar quadres pels carrers del centre de Sabadell, sí. No els firma. Al vespre no hi són, de bon matí, sí. I per què? Qui ho sap. Però aquest cas no és únic. Hi ha molts artistes que treuen les seves obres al carrer i que ho converteixen, segons algunes opinions, en un "art de masses".
Les figures de les Rambles, els polèmics grafits de Banksy... en són dos dels exponents més coneguts mundialment. Les primeres entretenen els passejants i han dotat el vial de Barcelona d'un caràcter únic i que atreu a miliers de persones. És art? Bé, té l'aspecte d'un espectacle, si més no. Però potser el seu encant es perd amb la finalitat més o menys comercial de la seva presència.
Banksy no deixa de ser menys contradictori. El grafiter de Bristol, que ha pintat a plantilla parets de mig món amb les seves mordaces crítiques al sistema capitalista, no deixa indeferent al públic general quan ven les seves obres a Sotheby's per 102.000 lliures (uns 160.000€, uns 25 milions de pessetes).
Si cotitza és artista i, per tant, fa art? No, aquesta és la idea que es vol vendre des de les elits: si pagues entrada, té qualitat, és cultura. Si no es paga és perquè no val la pena. Però no, aquesta lògica capitalista no pot ser que resumeixi l'art.
L'art és expressió i , tot i que pot tenir una finalitat lucrativa, la seva intenció s'inicia ben lluny d'aquest propòsit. Banksy porta la denuncia gràfica al carrer i l'anònim sabadellenc sembla voler decorar les parets de la ciutat per convertir-la en una galeria pública d'art. La voluntat del segon sembla ser només estètica -també havia penjat obres de crítica social però ja han estat retirades-però, qui negarà que aquesta manera d'exposar la seva obra no deixa de ser una crítica a la cultura d'elit de fer-cua-i-pagar-entrada? Els seus quadres no criden amb ràbia que no s'hauria de posar preu per accedir a l'art?
Els quadres de l'anònim sabadellenc es poden veure fins que els despengin pels carrers de la ciutat vallesana. Al carrer de les Paus i a la plaça del Gas. Free entrance, baby (perquè, si al final no és art, et queda el consol que no t'hi has deixat diners per veure-ho i per viure-ho).
6 comentaris:
Ull que no siguis tu la camuflada artista de Sabadell!!
PD: Perdó, se suposa que aquest és un bloc seriós, fruit del treball de classe, on la gent hi posa cullerada, amb comentaris suculents i amb la intenció de crear debat, però no me n'he pogut estar... =P
no sé si ho veig bé, però això de Sabadell no són pintades, no? Són quadres, quadres?
Quina llàstima que els retirin... no és que siguin especialment bonics, però és una bona forma de protesta. Si no pots exposar als museus perquè et vegin els crítics, exposa al carrer perquè et vegi tothom.
Hole, vusté es de Lleida?
A Tarragona també hi ha quadres penjats, però aquests són consentits per les autoritats.
Crec que l'etiqueta de costa diners-és art és la més còmoda. Si vas a veure un espectacle que et costa 50 euros, creuràs que és art, encara que n'hi hagi un al carrer que no costi res. Perquè l'art també és una forma de separar-te i diferenciar-te de la resta de gent, que no té criteri com tu. Una altra explicació és que el criteri econòmic és l'únic que pots ficar per determinar la qualitat d'una cosa, desposseïda de qualsevol tipus de coneixement artístic i sentit crític.
Un petó, bona setmana santa!
Es gracioso que haya alguien que cuelgue los cuadros por la calle. Aunque si permanecieran mucho tiempo expuestos, ya se preocuparía algún animal en venir y destrozarlo, seguro.
La gente que valora la cultura por el status que le proporciona no vale la pena ni escucharla. La cultura se mide por lo que transmite y lo que te llena, no por lo que pagas.
Em sembla una bona iniciativa. D'aquesta manera la pintura es popularitza sigui de la temàtica que sigui. Així doncs els pintors ja tenen a la seva disposició un nou lloc per ensenyar les seves obres, el carrer, d'aquesta manera els artistes poden popularitzar el seu art i animar una mica la ciutat. Espero, però que ningú acabi saturat doncs de quadres exposats avui en dia en veiem a tot arreu, des dels museus, fins a capelles, passant per restaurants i consultes mèdiques (A Malgrat hi ha un metge que exposa els quadres de la seva dona a la consulta).
Publica un comentari