L'obra, que ha estat programada a la Sala Petita del TNC en motiu del desè aniversari de la mort de l'autor, és un trencaclosques d'escenes que se succeeixen sense gaire solta ni volta, seguint l'estil brossià de l'absurd i el surrealisme. El seu estil no exclou, però, el compromís social: El dia del profeta es converteix dins del context franquista en una oda a la llibertat explicada a partir de tres lampistes, guàrdies civils amb caps de capgròs, un pianista i una cantant d'òpera i un grup d'actors acompanyats pel mateix Brossa i és que aquest va "escriure's" a sí mateix en crear el personatge d'un autor de teatre que corregeix als qui actuen si és que li canvien alguna coma del guió.
En resum, la peça és un bon recull d'una moralitat i d'unes problemàtiques que ens semblen llunyanes però que ens envolten cada dia. El què diran, si l'Església remena o no cireres dins l'Estat, el paper dels intel·lectuals... L'actualitat de les situacions atorga a Brossa el valor afegit de la transcendència dels seus mots que tenen sentit més enllà del paper escrit.
Destaquen, per sobre de la resta, els papers interpretats per Rosa Renom. Aquesta reconeguda actriu catalana converteix els textos del poeta en pura frescor... qualitat que manca en alguna de les escenes i és que, si alguna cosa pot dir-se de dolent de l'obra, és que el ritme d'alguns passatges resulta inconvenientment baix.
El dia del profeta de Joan Brossa estarà a la Sala Petita del TNC fins el proper 9 de març (Compte! Les funcions del dijous s'han suspès!).
2 comentaris:
Jo vaig descobrir aquest autor amb "La Sorra i l'Acedèmia", la primera obra que es va fer per celebrar el seu centenari la veritat és que m'he quedat amb ganes de veure molt més. Salutacions!
Ruben
Jo farà uns anys vaig veure un espectacle homenatge a Joan Brossa que es deia "Brossa als ulls" i no em va agradar gens. Segurament l'autor és molt més bo que l'homenmatge que se li va fet aleshores. Intentaré anar a veure l'obra.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada