OOO i ^^: mecenatge políticocultural?

Si la Madonna es vesteix de cowgirl el món sencer la imita i es compra botes punxegudes. Si el Beckham es posa brillants a les orelles, tots els homes se les foraden per posar-se'n ells també. Si els famosos ens dicten les modes, per què no ens haurien de dictar el vot?

Les capelletes, les influències, les simpaties... han estat sempre presents. El seu efecte en la societat, però, queda ampliat per l'altaveu de la societat de masses. La identificació de milers de persones amb un sol artista és un recurs fàcil i barat a utilitzar en una campanya electoral o en qualsevol altra causa (vegi's actes benèfics).

Però no, no en tenim prou en què la Lucrecia canti en els nostres mítings. Ara també volem que creïn un producte per a la nostra campanya, per al nostre suport. Aquesta estratègia electoral es pot veure tan a EUA com a Espanya amb el Yes, we can de Will.i.am (dins de la campanya Obama vOte hOpe) i el Defender la Alegría del PAZ (Plataforma de Apoyo a Zapatero, que ha popularitzat el símbol ^^). Ambdós vídeos esperen que la participació de cares conegudes convenci al públic que els és admirador que aquella formació política és la millor. Argument persuasiu? Zero, o com a mínim d'escassa qualitat. Abans els poderosos eren els mecenes dels artistes. Ara són aquests els que els donen la posició de poder?

Altra cosa succeeix quan un partit utilitza una cançó d'un artista sense la seva autorització. No és el primer cop que passa. L'últim li ha tocat al cantant Manu Chao: segons explica en un comunicat al seu web, el cantant pensa denunciar el PP per incloure la seva cançó "La trampa" en un vídeo electoral del PP d'Astúries. Chao no està només en desacord de l'ús de la cançó per la manca d'autorització sinó per la tergiversació que se n'ha fet el missatge. El compositor és una icona musical del moviment antiglobalització, gens afecte al ideari dels populars, motiu pel qual no entén perquè s'ha triat part de la seva obra per il·lustrar el vídeo.

Comunicat de Manu Chao publicat al seu web el dia 2 de març de 2008

Fue una muy desagradable sorpresa el descubrir hace un par de días que el Partido Popular utilizó de manera totalmente ilegal y sin ningun permiso previo la cancion La Trampa, escrita por mí e interpretada en buena amistad con Tonino Carotone.Con el agravante de hacerlo para un vídeo partidista, electoralista y denigrante para terceros.Es de notoriedad pública que no tengo ninguna simpatía por el Partido Popular. Tampoco ellos nunca se cortaron en respaldar varias criticas a mi forma de ser o a mi trabajo. Entonces, lo que yo trato ahora de entender es porque el Partido Popular se toma la licencia divina de utilizar la obra de gente que no le gusta. Y desde luego, por qué en su gran cruzada por una "normalidad" rancia, absurda e incomprensible, el Partido Popular se permite utilizar la música e interpretación de artistas que nunca se definieron como normales. ¿Será que artistas "normales" según los criterios del PP no existen? Puede ser que sí, puede ser que no; no lo sé ni me importa, porque al fin y al cabo todo acabaría en un debate estéril y sin futuro. Pero hoy en concreto estoy bien seguro de que esa persona idealizada e irreal que ellos sueñan no soy yo. Y ya que estamos, desde estas líneas hago un llamamiento a que vayamos tod@s a votar el domingo por cualquier partido que no sea el Partido Popular y evitar así lo peor que nos pueda pasar a tod@s estos próximos cinco años.

Siempre atento y feliz día (...dentro de lo que cabe...),
Manu Chao

Fragment del vídeo del PP que inclou "La trampa" de Manu Chao