Festes, fires i festivals. Aquesta és la manera amb què Lleida acull la primavera. Tot comença amb la Mostra de Cinema Llatinoamericà i acaba amb la Festa Major i el popular Aplec del Caragol. Però enmig de tot plegat és on es troba la proposta que més agrada a la quitxalla: la Fira de Teatre de Titelles de Lleida. Aquesta mostra va començar l’any 1990 de la mà del Centre de Titelles de Lleida. Ara es troba en la XIX edició, consolidada com la mostra catalana més important.
Cada primer cap de setmana de maig, places, teatres i biblioteques s’omplen de putxinel·lis, marionetes, titelles, petits i grans. Com a avís d’aquesta invasió massiva de ninots i gent, l’eix comercial exhibeix als seus aparadors les titelles que han fet els nens i nenes de la ciutat a les escoles.
Durant els quatre dies que durarà aquest any la mostra –de l’1 al 4 de maig- s’exhibiran obres de companyies catalanes, espanyoles i internacionals. Any rera any, les produccions que s’esperen amb més expectació són l’estrena de l’últim espectacle del Centre de Titelles de Lleida així com les obres del País Basc, destacades per la seva bellesa tant estètica com del relat.
En aquest festeig per a programadors i vianants, però, no només es troben propostes per a nens. Les titelles convencionals es mesclen amb el clown, les projeccions... i atreuen, també, a grans i és que, com al cinema, hi ha obres per a totes les edats... i d’altres que no ho són tant.
A part de fer el badoc pel carrer i asseure’s allà on hi ha un lloc buit o on sembla que començarà un espectacle, els lleidatans i la gent forana que s’acosti a la festa podran gaudir, com cada any, del mercat artesanal de titelles situat davant de la Catedral.
3 comentaris:
Que en són de boniques les titelles. L´última me la va regalar la Sònia per l´amic invisible, jeje. Fixa´t que potser em planto allà amb el nou súper tren que tanta propaganda n´està fent la Padri, i tu també eh!
Quants records!
Hi han actes, dies i festivals que m'han (dir ens no seria descabellat) marcat des que soc petit: Des dels dies del Cucalocum, els freds diumenges al matí amb el Cavall Fort al Teatre Principal, passant per tots els caragols de l'Aplec i els concerts de la Festa Major als Camps Elisis, fins arribar a les innumerables vegades que he vist espectacles de titelles repartits per la nostra ciutat. =)
Merci per recordar-m'ho enguany!
PD_ Això de no voltar per casa, m'afecta!
Publica un comentari a l'entrada