Pot semblar que la paraula està de moda: "intimista", però és així com pot definir-se l'òpera prima de la catalana Roser Aguilar, "Lo mejor de mí". Tal i com va explicar la directora en la xerrada de la preestrena als cinemes Renoir Floridablanca de Barcelona acompanyada dels protagonistes i del director de fotografia, Isaac Vila, Aguilar pretenia explicar una història d'amor, de pèrdua de la innocència. El fil que articula tot això és la història de Raquel (Marian Alvárez), una jove entossudida en què la seva relació de parella sigui extraordinària, perfecta, com en un conte de fades. Amb aquest propòsit demana al seu noi, Tomás (Juan Sanz), d'anar a viure junts. Poc després de traslladar-se, Tomàs cau greument malalt i ha de ser hospitalitzat. En aquest punt, Raquel cerca la manera d'ajudar a sortir el seu estimat de la malaltia. Ara li cal decidir què és capaç de fer per amor. Aquest enfrontament a la realitat canviarà el punt de vista de Raquel irremeiablement.Tal com expressava l'actor Juan Sanz (Tomás), la pel·lícula no mostra: suggereix. Una pel·lícula amb poc text on tot es deixa entendre a partir de les mirades dels protagonistes, només efectiu si les interpretacions d'aquestos són rodones. I ho són. Marian Álvarez va rebre el Lleopard a la Millor Actriu de Locarno i durant la nit de dimarts no va deixar de rebre elogis dels assistents a la sala.
La pel·lícula, a més, compta amb la participació d'artistes com Lluís Homar, Carmen Machi i Marieta Orozco. Les seves intervencions, però, són minses i és que, en la cerca de la senzillesa, Aguilar va decidir suprimir les subtrames de personatges secundaris per ratificar la força de la trama principal. Amb tot, es preveu que aquestes escenes eliminades apareguin en un futur com a extres en el DVD de la pel·lícula.
A més de ser la primera pel·lícula de Roser Aguilar, aquest és el primer llarg d'Escándalo Films, productora de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals a Catalunya (ESCAC) dins de la plataforma, impulsada per aquesta Escola, Òpera Prima que intenta donar la primera oportunitat als exalumnes de l'ESCAC.
"Lo mejor de mí" s'estrena el proper divendres 7 de març. Sumament encantadora, senzilla i reflexiva.
6 comentaris:
Jo crec que la paraula "intimista" es va posar de moda arràn de l'èxit de les pel·lícules de Wong Kar Wai. I d'altra banda penso que s'haurien de potenciar molts més els projectes que es duen a terme des de escoles i centres com l'ESCAC o EMAV, el planter del cinema actual.
Salutacions
Ruben
Com és que si "s'estrena el proper 7 de Març" tu ja l'has vista? =O
Gemma Peiró (la Peiró), et vaticino un futur prometedor en el complicat ofici del periodisme, perquè carai! escriguis el que escriguis despertes un interés especial, de veritat. =)
Apa, prou d'elogis, però aquí queda =P
Amilaparaula intimista ja comença a provocar-me algunes reaccions al·lèrgiques. No ho dic perquè no sigui adient en aquest film (no ho sé), però en música tot allò que porta la paraula intimista porta darrera seu un tuf d'esnobisme i de ohqueguayquesócisme que em provoca, eufemísticament parlant,sensacions bastant desagradables.
Romanticisme contra realitat. Interessant... Aviam si la solució acaba éssent, comla de molts romàntics, el suïcidi.
Un petó!
Aún no he visto la película. Eso sí, no existen historias perfectas, ni tampoco la persona perfecta. Hay que aprender a vivir con la imperfección. Los cuentos de hadas sólo son una chispa de entusiasmo en el camino para creernos que así somos más felices... Ya te diré cuando la vea si resulta creíble el desarrollo de la historia :)
Quan un text aconsegueix generar debat, és frisant!
Suposo que intimista és quan l'obra d'un creador no es pot valorar sense tenir en compte aquest creador. Però aquesta explicació suposo que cau per si sola, perquè res es pot valorar sense tenir en compte el seu origen...
Sé que sóc vulgar, però aquests primers plans de la Marián Álvarez em resulten fascinants, sensualment i fotogràfica parlant.
Hola Gemma!
Bonica pel·lícula...
Encara que soni a tòpic, estic totalment d'acord amb definir-lo com un film intimista on, sovint, parlen més els silencis que les paraules. L'actuació d'Ella m'ha fascinat i tampoc m'ha deixat de sorprendre que es pugui construir una pel·li amb tan pocs personatges i amb cap més trama que la principal, la de la Raquel i el Tomàs.
Publica un comentari a l'entrada